La peonia l’è un arbùst de foji peren, che riva a 2 meter de alteza, cun ram robust e relativament cuurt. I fœui sun per la magiur part fœui cumpost bipinnà, di volt cun tri fogliet visin a la ponta del ram. El fojel terminal l’è ampiament ovad, long e larg incirca 7 x 6 cm, trilobad sora el mez, cont lobi completament formads o lobads poc profond. La superfiss superiur de la fœuja l’è verd e senza pel, menter la superfiss inferiur l’è verd pallida, cun quai varietà che g’han una fiur biancastra e sparsament recuverta de pel cuurt e moll luungh i vèn. El peziol del fogliett terminal l’è luungh 1-2 cm. I fogliet laterai inn per la plupart streitament ovads, luungh e larg incirca 5 x 3 cm, cont lobi poc profond irregolar e una carateristega distintament sessila. El peziol cumplesif l’è luungh 5-10 cm e sia el peziol che el rachis sun senza pel.
I fiur sun solitari ai pont di ram, rivan a 10{10}}15 cm de diameter, cun pedicei luungh 4{13}}6 cm. La strütüra fiural cumprend 5 bratt oblung, 5 sepal verd ampiament ovà e 5 a tanti vortici de petal. I petai sun prevalentement obovà, de circa 6 x 5 cm de luungheza e laargheza, cun pieghe ondulà al vért. I culur di fiur van de rosa, viola russ e ròsa a bianch, cun variaziun significatif intra i varietà. I stamen inn long 1-2 cm, cont filaments qe mostren un gradient de ross viœla a bianc; i anter sun oblung. El disc l’è una strütüra de pel, a furma de coppa, de culur ross viola, cun dint affilà luungh i bòrd, che circonda cumpletament i carpel e se scippa a la madüritaa. De solit a g’è cinq carpei, densament recuverts de pei moll, qe formen follicl oblong a la maduritaa, la soa superfix l’è densament recuverta de pei rigids marun-jall. La fiuritüra natüral la se verifica en magg e la frutaziun en giugn.
Sü la bas de la morfologia di piant, pœu vèss dividuu en i tip seguent:
Tip vertical: i ram furman un angul de no püsee de 30 grad cun la direziun vertical, cun internodi relativament luungh e una cressita annual de 10{3}}15 cm. I piant de ciinch-an pœden rivà a un’alteza de 40-50 cm. I varietà tipich sun “Shou’an Hong”, “Zi Er Qiao” e “Yao Huang”.
Tip spars: ram se spantegan en un angul che supera i 45 grad, cun la largeza de la pianta magiur de la sò alteza; i nœuf ram sun suttil, moll e cürv. I varietà rapresentatif sun “Zhao Fen”, “Shou Zhong Hong” e “Qing Long Wo Mo Chi”.
Tip avert: i ram se slargan cunt un angul intra i dü tip sora, cunt una furma cumpleta e vertical e una cressita annual de 6-8 cm. I piant de ciinch an sun volt circa 30-40 cm, cuma “Zhuang Yuan Hong” e “Yin Hong Qiao Dui”.
Tip nana: i internodi inn curts e dens, cont una cressida anual de domà 2-4 cm; i piant de ciinch-an sun volt circa 15 cm. “Mei Ren Hong” e “Luo Han Hong” sun di esempi tipich de chestu tip.
Singul-Tip de tronc: un tronc principal distint se furma travers de la furmaziun artificial, cunt un’alteza del tronc de 20-80 cm. G’he vœuren püsee de 8 an per rivà a la madürità e la furma la sœmeja a un bonsai, cuma la varietà “No. 18”.
I sistema radicai pœden vesser dividuds in tre categorie su la bas dei carateristege morfolojege:
Tip de radis tap: i radis pœden rivar a una prufondità de püsee de 80 cm, cun radis spars e uniformement distribuì che mustran carateristich “simil a spaghett” e un epidermi liss. Chesti varietà de corteccia de peonia g’han una volta resa e de bon qualità, cuma “Fengdan”, “Zhaofen” e “Mokui”.
Tip de radis pendènt: i radis cressen en un mutif a “arpa de pollo”, incrocià e incorporà pooch in del sœul. La resa e la qualità de la corteccia de la peonia sun püsee bas, cuma “Qingshan Guanxue” e “Baiyu”.
Tip intermedio: i radis sun prufund de 70-80 cm cunt una densità moderada, g’han un valur ornamental e medisinal. “Zhongsheng Hei” e “Yaohuang” sunt de chestu tip.
Tüt i tip de radis sun carnos, inizialment bianch, che diventan gradualment giall-marun. La part carnosa cunserva abundant nutrient e la sò prufondità l’è pusitivament ligada al vigur de la cressita de la pianta.