La peonia l’è un di ses fiur famus del vècc me pais. El “püsee” in del fras “Intra i centinaia de fiur, el sò nomm l’è el püsee vècc” se riferiss a la peonia. El nomm “peonia” l’è stà registrà per la prima volta in del “Shennong Bencao Jing” (Classich de la Materia Medica de Shen Nong) durant i dinastì Qin e Han.” Per la sò furma incantevul e el sò culur vibrant, l’è omofonich cunt el caratter cines “婥約” (婥約), che descrif un bel aspètt, da chichinsci el nomm “shaoyao”. L’è anca famus cuma “jiangli”, “moguhua” e “lanweichun”.
Cui Bao de la dinastia Jin g’ha scrivuu en sò “Gujin Zhu” (Not süi temp vècc e muderni): “G’he sun dü tip de peonia: peonia erbacea e peonia de legn. La peonia de legn g’ha grandi fiur de culur scür e l’è comunement ciamada peonia.” La dinastia Tang se riferiva anca a la peonia cuma “peonia de legn”. Donca, la peonia e la peonia sun famus cuma “i dü fiur püsee impurtant”. I luur furm de fiur sun simil, diferent per luur natüra erbacea e legnusa. Li Shizhen g’ha dit una volta: "Intra tüt i fiur, la peonia l’è prima e la peonia l’è segonda. Donca, la gent ciama la peonia el re di fiur e la peonia el ministr di fiur." Chestu g’ha stabilì el status de la peonia cuma ministro di fiur. La peonia l’è un’erba peren cun grandi fiur en una varietà de furm. Quei cun menu petal g’han di furm singul, de loto, de crisantemo e de ròsa, menter quei cun püsee de petal g’han di furm a terrazza, laur, anel dorà, corona e ortensia. La varietà di furmi di fiur pœu rivà a püsee de des. I fiur sun vibrant e culurà, cun varietà bianch, verd, giall, ròsa, lavanda, viola-ross, ross e multi-culur, cun viola-ross e ròsa cuma culur predominant. I peoni fiurisen de magg a giugn, a la fin de la primavera. Cuma i fiur di peoni sun stà duperà en temp vècc per identificar i termin sular Qingming e Lixia, el fras popular “Cerca i peoni tri dì dopu el Lixia” s’è diffùs.
I peoni sun originari del me pais e del Asia setentriunal. Sun tolerant al frècc e adatabil e sun cultivà cuma piant ornamentai. Sun stà prima di peoni al èlber, che sun püsee de 4 000 an. Comè el pais cun la varietà e el tip püsee ricc de Paeonia, el me pais l’è responsabil de circa un terz di spècc de Paeonia del mund. Donca, el me pais l’è un center de distribuziun per i spècc de peoni selvadègh e anca un center de cültivaziun per i varietà de peoni.
I urigin de la cültivaziun di peoni pœden vèss tracià indrée a la dinastia Xia. Durant i dinastì Wei, Jin e meridiunal e setentriunal, el me pais g’ha cumincià a mett e addomesticar i peoni selvadègh. "Ol Padiglion dol Palaz Jin" ‘l dix: "Ol Padiglion dol Palaz Jin ‘l se ciama Huizhang e ses lecc de peonie a i henn plantads denanz a la sala." I peoni sun stà duperà per fin ornamentai a la cort imperial. Durant i dinastì Sui e Tang, i peoni sun diventà tant famus e la cültivaziun l’è aumentada tant. L’han anca cüminciad a cumparir in di cà urdinari, e g’han cumincià a cumparir di poesie dedicà a lür. El poema de Meng Jiao “Veder i fiur” dis: “Tüt i cà g’han di peoni, inscì gentil e teneri”. Durant la dinastia Song, g’han continuà a nasser nœuf varietà de peoni per la cültivaziun orticultüral. El “Catalogh de la peonia de Yangzhou” de Wang Guan registra vòtt nœuf varietà, cuma “Yuyi Huang”, “Yanghua Guanzi” e “Yuanhuang Guanzi”. Durant i dinastì Ming e Qing, i peoni g’han guadagnà semper püsee fama. El poema de Liu Kai “Veder i peoni in del est de la cità” dis: “Fœura de la cità de Xiaohuang, i peoni fiurisen e la lus del matin la cumpariss ogni ciinch o des mij. I cà se truvan davaant e deré di fiur e tüt i cà i cultivan cuma di gelso e canapa”. I peoni sun tant famus. Incœu, i luur aree de cültivaziun primari en me pais sun la Cina del Nord, el Shaanxi e el Gansu meridiunal, e sun anca tant cultivà en püsee de 50 pais, cuma i Stat Ünì, la Francia, i Paes Bass e el Giapun.
Anca se facil de cultivar e mantegnir, i peoni g’han di radis carnos e robust che sun suscetibil al incassament d’aqua. I piattafurmi volzà sun giüst per vèss piantà en sit cun drenagg dificil o cun grandi precipitaziun.
I peoni cressen en grapp e sun giüst per vèss piantà en grandi tocch, creand “mar de fiur” mozzafiato. In di giardin, i peoni pœden vèss cumbinà cunt i ròcc per un effett püsee panoramich. I peoni pœden vèss duperà anca cuma fiur tajà ai matrimoni. La prima menziun registrada de chesta pianta pœu vèss truvada in de la seziun “Zhengfeng” del “Liber di Canzun”: “L’òmm e la dònna, che se dan en scherzo di peonie.” La peonia l’è diventada un regal intra òmm e don durant i temp de incontri e de separaziun, esprimend una promessa de amor o un sens de addio. Donca, la peonia l’è anca famusa cuma “Jiangli”, “Keli”, “Heli” e “Licao”, e l’è stada un simbul de amor in del me pais fin di temp vècc.
Chestu mustra che la peonia l’è una pianta de giardin parècc impurtant, che ufriss di ecelent vantagg paesaggistic e ecologich en giardin specializà, paesagg urban, piant en vas, fiur tajà e olter aplicaziun per giardin e orticultür.
La peonia l’è anca un’erba medicinal tradiziunal cines, menziunada in del “Shennong Bencao Jing” e in del “Shanghan Zabing Lun”. La muderna ricerca farmacologich mustra che la peonia g’ha denter un grand nümer de compunent chimich, cuma terpeni, glicosidi, tanin, polisaccarid e alcaloid, che mustran proprietà antibaterich e antidepressif. L’è anca eficax ind el meiorar la memoria e l’imunitaa, e ind el traitament de condizion comè i palpitazion e l’asma. Donca, el vècc termin “dé di fiur” per la peonia l’è stà trasmetü fin incœu, e g’he una bas per chestu.